La religió de l'ateu

La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.

La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix de professor titular de filosofia de l'educació. Entre els seus llibres, destaquen Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d'Auschwitz (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). Des de fa quinze anys s'ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l'alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. L'any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària, la publicació dels seus Fragments filosòfics a Fragmenta, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida. El 2018 va publicar Contra els absoluts, un llibre de converses amb l'editor Ignasi Moreta, i el 2019 La religió de l'ateu, el 2022 La experiencia de la pérdida i el 2023 La condición vulnerable. També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta). A Fragmenta també dirigeix la col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani des de la seva creació, el 2021.