Pandèmia i postveritat

Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és. Contrastant les clàssiques novel·les distòpiques d'Orwell i Huxley amb les propostes del Fòrum Econòmic Mundial i altres heralds del poder polític i econòmic, Pandèmia i postveritat analitza un gran nombre d'esdeveniments inesperats que ens toca comprendre.

Escrita amb rigor i no sense ironia, amb un estil fluid, un ritme intens i un horitzó molt ampli —de la literatura contemporània als estudis pioners sobre la biologia i les ciències de la salut, de la filosofia i la psicologia a la sociologia del poder polític, digital i financer—, l'obra ajuda a comprendre les complexitats que envolten la pandèmia. I el que es mou en el fons dels corrents que estan transformant el món des de fa anys.

Una invitació a veure-hi més enllà de les màscares i a restablir el sentit comú en relació amb la tecnologia, la salut i la vida.

Jordi Pigem (1964) és filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d'Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d'Europa i Amèrica.

Entre els seus llibres destaquen Consciència o col·lapse (2024), Tècnica i totalitarisme (2022) Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Àngels i robots (Viena, 2017; en castellà, ampliat i amb el títol Ángeles o robots, a Fragmenta, 2018), Intel·ligència vital (Kairós, 2016), La nova realitat (Kairós, 2013) i Bona crisi (Ara Llibres, 2009). Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015). Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i dels tres primers volums de l'edició catalana de l'Opera Omnia Raimon Panikkar. Ha participat a l'obra col·lectiva Panikkar avui (Fragmenta, 2022) i ha editat una recopilació dels textos de Panikkar sobre Ecosofia (Fragmenta, 2021).

Ha obtingut el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans (1999), el Premi d'Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d'Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials.