Els mestres de la sospita

Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d'esdeveniment, perquè després d'ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l'home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d'un moviment sísmic que transforma substantivament l'ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l'alçada del seu temps —fidel a les exigències de la contemporaneïtat— no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres, ni podrà eludir aquests grans interlocutors. Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud introdueixen la divisió en el cor de la fe. Purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Els mestres de la sospita, sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d'aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en filosofia, en teologia, en pedagogia i en història. És catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull. És autor d'un gran nombre d'assaigs de temàtiques diverses, especialment en els àmbits de la filosofia, l'ètica, la pedagogia i la religió. Va ser nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu i per Francesc com a membre del dicasteri per a la Cultura i l'Educació de la Santa Seu. La Fundació Vaticana Joseph Ratzinger – Benet XVI li va atorgar el Premi Ratzinger 2023 en reconeixement a tota la seva trajectòria en el camp teològic.

A Fragmenta ha publicat Els mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, Freud (2ª ed, 2018), títol que ha estat publicat en castellà (2013). També hi ha publicat Amb Déu o sense, un llibre de cartes creuades amb Vicenç Villatoro (2012), també en castellà, Benaurances per agnòstics (2024), i ha participat al llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011), també en castellà.