La gravetat i la gràcia

«¿Com ens escapem d'això que, en nosaltres, s'assembla a la gravetat?» Únicament per la gràcia. La gravetat és la llei de la creació, el treball de la gràcia consisteix a «descrear-nos». Se'ns obre, amb la lectura d'aquesta obra, un itinerari de «llum per l'esperit i aliment per l'ànima» que s'inicia a través de la incisió en una batzegada religiosa que escapa dels límits dogmàtics i s'enfronta a una rea­litat dolorosa.

Aquest llibre és una tria —feta per l'escriptor Gustave Thibon— de fragments procedents dels quaderns manuscrits de Simone Weil. La seva publicació l'any 1947 va provocar una autèntica commoció en la intel·lectualitat europea, i constitueix encara avui per moltes persones la via d'entrada al pensament ric, fecund i paradoxal de la filòsofa francesa. L'obra constitueix un profund convit a conèixer la veritat espiritual d'una filòsofa que va viure la seva vida en clau profètica i mística, esclava de la gravetat i alliberada per la gràcia.

Simone Weil (París 1909 – Ashford, Regne Unit, 1943). Filòsofa, professora, sindicalista i membre de la resistència francesa. Tot i la seva condició benestant, una forta consciència social i l'empatia per la pobresa la van dur a participar voluntàriament en el dolor comuni­tari que assolava l'Europa d'entreguer­res. Va estudiar filosofia a París i va obtenir una plaça de professora, però l'any 1935 es va enrolar al món obrer. Això va condicionar tot el seu pensament filosòfic i antropològic posterior, marcat també per una sacsejada espiritual en constant evolució. El 1942 s'exilia a Nova York i, posteriorment, a Londres, on la seva decisió de no menjar més que un obrer de la resistència francesa va accelerar la seva mort. Gran part de la seva obra prové dels seus quaderns personals, publicats pòstumament. Fragmenta ha publicat en català La gravetat i la gràcia (2021). També a Fragmenta, Josep Otón, hi ha publicat l'assaig Simone Weil: El silenci de Déu (2008).