De la nuesa

A dins de l'Evangeli de Marc hi apareixen tres cossos nus: una balladora sensual, un jove que fuig quan capturen Jesús i un endimoniat. Partint d'aquestes escenes, i posant-les en context, el filòsof Víctor Pérez i Flores es pregunta pel significat del cos nu. Per què un mateix cos pot transmetre sensualitat o repulsió? Per què tantes vegades evoca fragilitat i intempèrie? Amb una mirada crítica però irònica sobre el món d'avui, Pérez aprofundeix en aspectes tan diversos com els bocs expiatoris de les societats contemporànies o la pornografia. Sense oblidarse de la nuesa mental que cal per llegir els Evangelis i apropar-se al gran nu que hi plana en tot moment.

La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d'assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Víctor Pérez i Flores (Barcelona, 1975) és filòsof i dinamitzador cultural. Doctor en ciències del patrimoni i de la cultura per la Universitat de Girona, ha centrat part de la seva recerca en la Història intel·lectual de Catalunya abordant l'impacte del pensament filosòfic (Francesc Pujols, Diego Ruiz i Eugeni d'Ors) en el desenvolupament social del començament del S. XX. Ha editat l'inèdit d'Eugeni d'Ors Els fenòmens de l'atenció (2017). Viu en família a Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, des d'on organitza cicles de conferències sobre pensament i inquietuds del món contemporani, en col·laboració amb El Museu Diocesà de Solsona i la Biblioteca Carles Morató.

És l'autor del llibre De la nuesa (2023) i de la introducció de Veig Satanàs caure com el llamp, de René Girard (2021).