Simone Weil: el silenci de Déu

Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l'ombra d'Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, Simone Weil (1909-1943) ens ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més rellevants de la primera meitat del segle XX.

En aquest llibre, Josep Otón prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l'anàlisi de l'experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa, Otón se centra en un text enigmàtic —l'anomenat «Prologue»—, l'anàlisi del qual li permet desvelar alguns trets fonamentals de la relació entre l'ésser humà i el Misteri. El «Prologue» reflecteix la contradicció que amara el recorregut vital de Weil perquè narra dues experiències contraposades: una trobada i una absència. L'escriptora hi descriu l'encontre amb un personatge desconegut i, després, com aquest misteriós visitant l'abandona. És una metàfora de la vida espiritual: Déu es revela i s'oculta, es manifesta i s'amaga.

Josep Otón (Barcelona, 1963) és doctor en història (UB), catedràtic d'ensenyament secundari i docent a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Ha escrit diversos llibres al voltant de la interioritat: El inconsciente, ¿morada de Dios? (Sal Terrae, 2000; ed. brasilera: 2003), Vigías del abismo. Experiencia mística y pensamiento contemporáneo (Sal Terrae, 2001), i Debir, el santuario interior. La experiencia mística y su formulación religiosa (Sal Terrae, 2002; ed. brasilera: 2008). En el mateix àmbit ha coordinat La interioridad: un paradigma emergente (PPC, 2004). Ha fet també dues incursions en la narrativa juvenil: 21 Retratos para el siglo 21 (Aunalia, 2003) i El chamán del Pequeño Valle (San Pablo, 2007). Va dedicar la tesi doctoral a la filosofia de la història de Simone Weil, autora sobre la qual ha escrit, a més de diversos articles, el volum Totalitarisme, arrelament i nació en l'obra de Simone Weil (Generalitat de Catalunya, 2007), guardonat amb el Premi Serra i Moret. Els seus treballs sobre Weil també l'han fet mereixedor del Premi Joan Profitós i del Premi de la Càtedra Victoriano Muñoz (UPC). Va rebre el Premi d'Assaig Bíblic (2008).

Les seves últimes publicacions són Simone Weil: el silenci de Déu (Fragmenta, 2008, també en castellà, 2021), Història i pedagogia en l'obra de Simone Weil (2009), Històries i personatges. Un recorregut per la Bíblia (2009), El camino espiritual de Simone Weil (2009), Relatos con vivencia. Retratos de interior (2010) i El reencantament postmodern (Cruïlla/FJM 2012), Premi d'Assaig Joan Maragall (2011), La mística de la Palabra (Sal Terrae, 2014) i la novel·la Laberintia (Mensajero, 2015), Misterio y transparencia (Herder, 2017), Interioridad y espiritualidad (Sal Terrae, 2018), Búsqueda (San Pablo, 2019) y Tabor: el Dios oculto en la experiencia (Sal Terrae, 2020).