No desitjaràs els béns del proïsme

Fem servir societat materialista i societat consumista com a sinònims, però per a la poeta i investigadora Maria Sevilla Paris són exactament el contrari: el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Vivim immersos en un sistema que ens desvincula de la matèria i que atempta contra els límits orgànics del planeta. Amb un peu a la literatura i l'altre a la filosofia, Sevilla qüestiona el mite del creixement il·limitat i del subjecte autosuficient. I, vinculant la desmesura bíblica i la capitalista, ens proposa veure el concepte de límit des d'un punt de vista nou: tal com passa amb les regles de joc del vers, els límits no són obstacles a vèncer sinó ocasions privilegiades per pensar l'emancipació i la creativitat.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d'avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Maria Sevilla (Badalona, 1990) és poeta, investigadora de la literatura i docent precària. Ha publicat Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i ha pujat a escenaris d'arreu d'Europa, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l'Horiginal. No desitjaràs els béns del proïsme (2024) és el seu primer assaig, publicat a la sèrie «Deu Manaments».