La supèrbia

La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L'antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat; és també un espai social on l'interès genuí per coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida més rica i oberta.

Com més fràgil és una comunitat, més necessitat té de censurar els caràcters forts. Hem cultivat durant segles la idea que, de tots els defectes dels caràcters forts, el més perillós és la supèrbia. Els carrers són plens de ciutadans compromesos amb el deure cívic d'avisarte quan pateixes d'un excés de caràcter. Tanmateix, la codificació de la supèrbia en pecat és un eficaç instrument de control social.

La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.

Jordi Graupera (Barcelona, 1981) és doctor en filosofia per la New School for Social Research de Nova York. Ha treballat de professor i investigador de pensament polític, antropologia i relacions internacionals a diverses universitats nordamericanes, com ara la Universitat de Nova York i la Universitat de Princeton. La seva recerca s'ha centrat a explicitar les contradiccions dels Estats liberals quan han d'encarar disputes de fons sobre la naturalesa humana. Ha sigut columnista en la majoria de mitjans del Principat. Des del periodisme i l'activisme polític ha defensat una visió crítica sobre la cultura política del país i del món occidental. És casat i té dues filles.

A Fragmenta hi ha publicat La supèrbia, dins de la sèrie «Pecats capitals» i Estimaràs Déu sobre totes les coses, a la sèrie «Deu Manaments».