Calendari d'instints

Quins moments ens connecten ja no amb l'eternitat, sinó amb la nostra eternitat? Aquesta podria ser la pregunta central que es planteja Vicenç Llorca a Calendari d'instints, una obra de poesia essencial que mira fit a fit el pas del temps per retenir en la mirada aquells instants que ens descobreixen l'instint de la vida a través de la bellesa del món. Tot seguint el cicle anyal, el llibre s'estructura en quatre parts, una per cada estació, i proposa, a partir de diversos motius, una reflexió ètica que vol convidar el lector a gaudir del calendari d'instints que és per a Llorca la poesia. Després de la bona recepció de la seva novel·la Tot el soroll del món (2011) i d'haver reunit la poesia publicada fins el 2010 en el volum Les places d'Ulisses (2010), Calendari d'instints significa el retorn de Vicenç Llorca a la poesia i l'obertura d'una nova etapa en la seva trajectòria literària.

Vicenç Llorca (Barcelona) s'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la novel·la.
Com a poeta, és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L'Amic Desert (1992), Atles d'Aigua (publicat per 3i4 el 1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (publicat també a 3i4 el 2004), Ciutats del vers (2005), De les criatures més belles (2006) i L'últim nord (2008). El 2010 va reunir tot el seu corpus poètic a Les places d'Ulisses. Poesia reunida 1984-2009. Ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia jove, Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés, Benvingut Oliver i Vicent Andrés Estellés de Burjassot, entre altres. El 2012 es va estrenar la seva cantata El viatge de la vida, amb música d'Ivan Capillas. Un dels seus poemes, "Les mans d'una ciutat", es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la plaça de Catalunya de Santa Coloma de Gramenet.
El 2011 va debutar com a novel·lista amb Tot el soroll del món (Columna Edicions).
Com a assagista, ha publicat els estudis Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989); Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (1995); L'entusiasme reflexiu (1997), llibre sobre la metàfora i el sentit a la fi de segle. En col·laboració amb altres autors, la mostra Panorama de la literatura catalana (1998) i el manual Literatura universal (1999), revisat posteriorment, el 2008. Dins l'assaig biogràfic, ha donat a conèixer amb dibuixos de Pilarín Bayés el llibre per a infants Petita història de Josep Maria de Sagarra (1994). En el terreny de l'art, Història dels ulls. La pintura de J. M. Puigmartí (1996) i, amb fotografies de Toni Catany, Enric Monjo. La realitat de l'escultura (2006).
En el camp de la prosa creativa, és autor de l'obra narrativa En absència de l'àngel (2000) i d'un retrat de Catalunya a partir d'una selecció de les places del país, en el llibre il·lustrat Places de Catalunya (2003), amb fotografies de Domi Mora.
Com a traductor, ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües, com ara el castellà i el gallec. Textos seus es poden llegir també en anglès, francès, italià, hongarès, rus o xinès. Llorca ha publicat articles d'opinió i textos de crítica literària en diaris i revistes i ha participat en programes radiofònics de cultura.