El mur de Planck

De manera simplificada, es defineix el mur de Planck com un punt en el temps, extremadament proper a l'origen de l'Univers, a partir del qual deixen de ser explicables per la ciència els fenòmens físics que s'hi produeixen. Prenent en préstec aquest concepte de la Física, el poeta, de manera similar a com els científics es remunten enrere en el temps - i troben explicacions a quasi tot el que succeeix en l'Univers, fins a topar-se amb aquest mur - fa un viatge a l'interior de si mateix, cada cop més profund fins que, com aquells, arriba al lloc on no és capaç d'entendre el perquè de les seves pulsions. No entendre les pròpies raons del que se sent o es fa, no significa la immobilitat o la inacció; el mateix que no entendre les causes del moviment dels astres farà que aquests s'aturin. Així, en aquest llibre l'autor ens parla, en el capítol "Fi de Trajecte", del que ha arribat a albirar des d'aquest mur estant, per després, en "Estació de Sortida", donar-nos unes claus de les lleis que el governen. Finalment, els tres poemes que coronen el llibre "In Itinere", ens diu què és el més important que ha après en aquest camí.

Josep Anton Soldevila va néixer a Barcelona. És Llicenciat en Ciències Econòmiques i Màster en Desenvolupament de Recursos Humans. Ha exercit diversos càrrecs en Institucions Artístiques i Culturals.
Ha publicat vuit llibres de poesia, dues novel•les i un llibre de narracions curtes. Entre els darrers títols de poesia citarem els més recents: Últim Refugi , que va rebre la Viola d'Argent dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 2000, El llibre dels adéus i Des del desert. Ha guanyat també la Gran Medalla dels Jocs Florals del Rosselló del 2002, el Guillem Viladot del 2009 i el Vicent Andrés Estellés per aquest llibre.
També ha conreat la crítica d'arts plàstiques, les col•laboracions periodístiques i radiofòniques i la producció de vídeo arts.
La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.